N'Ausias és d'aquelles persones que et "quadren", en coherència amb allò que diu, fa, pensa, sent. Així que l'aprenentatge estava garantit.
Val la pena explorar aquestes pràctiques. Des del meu punt de vista, serien recomanables un parell d'accions abans d'aquesta exploració (també pots llençar-te i anar veient, recorda que tu ets el teu millor mestre o mestra), una seria la pràctica anterior de mindfulness atencional per una millor comprensió i l'altra conèixer la classificació de fortaleses personals de Peterson i Seligman i fer el test VIA de fortaleses personals per a un major autoconeixement.
Us recomanem aquesta conferència de n'Ausiàs Cebolla i en David Alvear a l'institut Nirakara
En aquesta trobada tracten els temes abordats al seu llibre Psicologia positiva contemplativa: Fundamentos para un entrenamiento en bienestar basado en prácticas contemplativas.
EBC té dos grans potes que el sostenen, d’una banda, l’eix central de l’entrenament i sobre el qual se sosté són les pràctiques contemplatives, meditació, concentració, mindfulness, etc … d’altra banda, el segon gran eix és la psicologia positiva, juntament amb les pràctiques contemplatives ha realitzat en els últims anys molts avanços que poden ajudar-nos a entrenar aquestes habilitats.
Marina és, tal com deia Carl Rogers, com una posta de sol. Una preciosa
persona tal i com és, sense haver de posar ni treure res. I aquesta jove crítica,
reflexiva, inteligent, perseverant, bondadosa... escriu el text i posa veu a les
persones del seu grup, segon d'ESO C de l'IES Isidor Macabich, en el context
del projecte d'expressió corporal "La nostra veu"
Toni, Alberto i Álvaro interpreten la música en directe, mentre Alba i Jordi
plasmen la idea en un dibuix.
Marina i els seus companys i companyes realitzen una coreografia que representa
lo poc emocionants que poden ser les classes.
El grup de segon C fa una crítica al sistema educatiu què, des del meu punt de
vista, hauríem de tenir en compte.
“Mentre el món segueix dormit, en aquest somni sense profunditat,
noves generacions continuaran arribant.
Sortiran d’aquestes quatre parets ells tots sols, i acabaran enfonsats
en pensar en ells mateixos de nou.
Aprenent a llegir i escriure dins el sistema que els ha traït, dins aules
plenes de ments silencioses, percebent l’atenció dispersada, aquelles
veus que desitgen ser escoltades deshabiten el lloc sense fer cap so.
Engranatges d’una màquina neutralitzada, limitades a pensar dins les
pàgines d’un llibre amb certa informació seleccionada, plens de
paraules les quals no ens atrevim a qüestionar el significat.
No som conscients del coneixement que estam malgastant. Hem
perdut el sentit, causant que la creativitat i l’esperit crític s'esvaeixen.
Un buit que ens fa plantejar si realment necessitam l’educació, queda
a les nostres mans el poder de canvi, l’esperança, de lluitar pel que
realment volem.
Ser conscients de l'entorn, apreciar-lo, apreciar ses nostres ments
i sentiments perquè el canvi en l'educació és el començament del
canvi general"
També ens dona l’oportunitat de deixar que passen coses, des de les protestes per haver de mobilitzar el cos, el cor i la ment, fins als conflictes que poden sorgir, i sorgeixen. I tot és una oportunitat d’aprenentatge: emocions, valors, relació amb els altres.
En el treball de l’expressió corporal, la consciència sobre el propi cos, les sensacions corporals, prenen una dimensió real, necessària. També prendre consciència de l’espai, del ritme, dels altres… La finalitat, l’autoconeixement a través de l’exploració per a millorar la presència.
Una cosa que els solc dir al meu alumnat és: “Pren consciència de tu mateix i decideix si, si desapareixes de l’escena, notarem la teva absència”
La connexió amb la respiració serà un recurs necessari, per a prendre consciència, per a autoregular-se, per a comunicar…
En aquestes sessions totes les respostes, totes les propostes són correctes, tothom enriqueix amb les seves aportacions.
Al projecte d’expressió corporal dels primers d’ESO i de segon A,B i C, a l’IES Isidor Macabich s’ha optat per una actuació coral, és a dir, tot el grup actua simultàniament. Cada grup ha desenvolupat una idea sobre algun tema que els preocupa, els interessa, o sobre el que volen fer una crítica.
A més del llenguatge corporal, s’ha donat espai a altres llenguatges per a atendre millor a les diferents intel·ligències del nostre alumnat, així, algunes persones han realitzat una obra plàstica que representa la idea del grup, altres han fet música en directe i altres han escrit un text explicatiu de la idea desenvolupada.
Us anirem compartint els diferents textos amb una breu explicació del projecte que ha desenvolupat cada grup. Els diferents projectes, enregistrats en vídeo, s’estan editant i es compartiran en els diferents classrooms però, de moment, no es compartiran a les xarxes socials.
L’altre dia una amiga, Gemma Llopis, em va dir que la seva cantant preferida sempre acabava els seus concerts amb la mateixa frase: “Use your voice”, i això hem de procurar, donar-los l’oportunitat d’utilitzar la seva veu, d’expressar-se, de la manera que millor es sentin. És important donar la veu als i les nostres joves, si ens aturem a escoltar amb atenció veurem que tenen molt a dir, només cal donar-los una oportunitat i aprendre.
Enhorabona a totes i a tots!
