Ja fa tres cursos que Àngela Vallespir i jo desenvolupem el projecte de gestió emocional mitjançant la pràctica de mindfulness "I tu, com et vols sentir?" a primer d'ESO a l'IES Isidor Macabich.
En aquest context, una de les sessions clau és la que dediquem a les emocions, partint dels coneixements previs de l'alumnat. Amb la finalitat d'esbrinar-los, el que soliem fer era distribuir-los en petits grups i, amb la estructura cooperativa llapis al mig, l'alumnat tenia un temps per a posar en comú les emocions que més sovint sentien i tot el que sabien sobre aquestes emocions per després compartir-ho en el gran grup.
Aquest curs vàrem decidir fer una cosa diferent.
Després de veure el conte Buda i Ananda, que us convidem a visualitzar i a reflexionar sobre el missatge que transmet Buda al seu deixeble, vàrem compartir allò que cadascú havia interpretat del conte.
A partir d'aquí els vàrem proposar fer un experiment, posar totes les emocions en un pot. Per això teniem un petit pot de vidre i purpurina de diferents colors.
Així què, els vàrem demanar que es juntaren en grups petits i que parlaren de les emocions que més sovint experimentaven adjudicant un color a cadascuna d'aquestes emocions.
Quan ja ho tenien, vàrem tornar al cercle i un o una portaveu compartia una de les emocions que havia dit el seu grup i el color que li havien adjudicat, a continuació algú del grup afegia a l'aigua el color que havien decidit. Demanavem si algun altre grup havia parlat d'aquesta emoció adjudicant un color diferent i, si era així, decidiem si afegir l'altre color també.
Després d'afegir l'emoció al pot, amb l'objecte de la paraula, tothom estava convidat a compartir una situació on havia sentit l'emoció. D'aquesta manera tots i totes apreniem uns dels altres, ens n'adonavem de les diferents maneres de viure una emoció, formes saborejar les emocions o de transformar-les... Tothom vàrem aprendre i, de regal, ens vàrem conèixer un poquet millor.
I així, quan totes les emocions estaven al pot, vàrem compartir idees sobre la seva utilitat: quan alguna persona del grup es senti segrestada per les emocions de tal manera que no pugui pensar amb claredat, pot accedir al pot, remenar ben fort barrejant la purpurina i, després, esperar que aquesta es vagi depositant deixant l'aigua clara.
Aquesta espera ens dona el temps per decidir quina resposta volem donar, aquest temps és clau per no actuar des de l'emoció activada.
En aquest moment, vàrem establir el paral·lelisme entre el conte i la dinàmica del pot de la calma i entre les reflexions posteriors d'un i de l'altra (vosaltres ho haureu fet també si heu vist el conte) i parlem de la claredat com l'autèntica naturalesa de la ment, de com sol bastar no entrar en la corrent per a permetre que torni a la calma.
Cal recordar que no som responsables de les emocions que sentim però si de la resposta que donem des de l'emoció.
Després només ens queda cercar un lloc d'honor a l'aula per a depositar el pot que conté les emocions de tothom i, sobretot, un recurs per a recuperar la calma en benefici propi i dels i de les altres.
A la resta dels primers d'ESO, aquesta mateixa dinàmica es va fer a la classe d'educació física.
