Resulta força
recurrent escoltar afirmacions del tipus "els valors estan en crisi,
s’estan perdent o ja no són el que eren". Inevitablement aquest discurs
està lligat a uns esdeveniments socials, polítics o econòmics èticament ominosos.
Però no podem deixar que aquests arguments impregnin la nostra quotidianitat ni
la funció docent. No vivim un temps sense valors ni, molt menys, a un desert
moral i no podem caure a un panegíric apocalíptic.
Educar és crear
condicions. Aquestes condicions tracten tant coneixements com pràctiques sobre
el món que habitem. Per tant, a més de crear condicions d’aprenentatge, també
cal proposar maneres i pràctiques per a què aquest aprenentatge sigui ètic. Cal primer de tot que separem la moral de la
ètica. La moral, sigui del signe que sigui, habita un àmbit públic i genera una
sèrie de normes de decència. La moral ens diu què hem de fer, com ens hem de
vestir, saludar... Així doncs, la moral té uns límits. Aquí entra la part
ètica. Som ètics gràcies a les incerteses, als dubtes que ens provoca la moral.
Per tant, educar èticament és mostrar que cal estar a l’altura d’allò que l’altre
em demana, admetre a la vegada la fragilitat del nostre pensament. L’ètica és
una experiència, una resposta a allò que ens inquieta o que ens posa al davant
el món.
És per aquest motiu
que una educació en valors no pot caure només a un protocol acadèmic, a unes
normes consensuades. Un aprenentatge ètic no pot reduir-se a la formació de la
persona en actituds, valors i normes. Des dels centres hem de treballar cap a
un viure d’una forma ètica i saludable. Necessitam uns sabers que ens capacitin
com a persona per viure en aquest món i contribuir a transformar-lo en un lloc
més just i equitatiu. Per tant, estem parlant d’una educació en valors tractada
de manera integral.
A un següent
nivell, cal que tinguem aquesta intencionalitat pedagògica. Les propostes d’educació
en valors han de pretendre canviar coses, millorar condicions, optimitzar a la persona
en la seva globalitat. Ha d’anar orientada a desenvolupar el raonament, el
sentiment, però també l’acció. La intenció pedagògica va més enllà de la
tècnica, va cap a la construcció d’un paradigma d’actuació.
