Crear condicions, entre l'artesà i el tècnic.

Resulta força recurrent escoltar afirmacions del tipus "els valors estan en crisi, s’estan perdent o ja no són el que eren". Inevitablement aquest discurs està lligat a uns esdeveniments socials, polítics o econòmics èticament ominosos. Però no podem deixar que aquests arguments impregnin la nostra quotidianitat ni la funció docent. No vivim un temps sense valors ni, molt menys, a un desert moral i no podem caure a un panegíric apocalíptic.

Educar és crear condicions. Aquestes condicions tracten tant coneixements com pràctiques sobre el món que habitem. Per tant, a més de crear condicions d’aprenentatge, també cal proposar maneres i pràctiques per a què aquest aprenentatge sigui ètic.  Cal primer de tot que separem la moral de la ètica. La moral, sigui del signe que sigui, habita un àmbit públic i genera una sèrie de normes de decència. La moral ens diu què hem de fer, com ens hem de vestir, saludar... Així doncs, la moral té uns límits. Aquí entra la part ètica. Som ètics gràcies a les incerteses, als dubtes que ens provoca la moral. Per tant, educar èticament és mostrar que cal estar a l’altura d’allò que l’altre em demana, admetre a la vegada la fragilitat del nostre pensament. L’ètica és una experiència, una resposta a allò que ens inquieta o que ens posa al davant el món.

És per aquest motiu que una educació en valors no pot caure només a un protocol acadèmic, a unes normes consensuades. Un aprenentatge ètic no pot reduir-se a la formació de la persona en actituds, valors i normes. Des dels centres hem de treballar cap a un viure d’una forma ètica i saludable. Necessitam uns sabers que ens capacitin com a persona per viure en aquest món i contribuir a transformar-lo en un lloc més just i equitatiu. Per tant, estem parlant d’una educació en valors tractada de manera integral.

A un següent nivell, cal que tinguem aquesta intencionalitat pedagògica. Les propostes d’educació en valors han de pretendre canviar coses, millorar condicions, optimitzar a la persona en la seva globalitat. Ha d’anar orientada a desenvolupar el raonament, el sentiment, però també l’acció. La intenció pedagògica va més enllà de la tècnica, va cap a la construcció d’un paradigma d’actuació.