Marina és, tal com deia Carl Rogers, com una posta de sol. Una preciosa
persona tal i com és, sense haver de posar ni treure res. I aquesta jove crítica,
reflexiva, inteligent, perseverant, bondadosa... escriu el text i posa veu a les
persones del seu grup, segon d'ESO C de l'IES Isidor Macabich, en el context
del projecte d'expressió corporal "La nostra veu"
Toni, Alberto i Álvaro interpreten la música en directe, mentre Alba i Jordi
plasmen la idea en un dibuix.
Marina i els seus companys i companyes realitzen una coreografia que representa
lo poc emocionants que poden ser les classes.
El grup de segon C fa una crítica al sistema educatiu què, des del meu punt de
vista, hauríem de tenir en compte.
“Mentre el món segueix dormit, en aquest somni sense profunditat,
noves generacions continuaran arribant.
Sortiran d’aquestes quatre parets ells tots sols, i acabaran enfonsats
en pensar en ells mateixos de nou.
Aprenent a llegir i escriure dins el sistema que els ha traït, dins aules
plenes de ments silencioses, percebent l’atenció dispersada, aquelles
veus que desitgen ser escoltades deshabiten el lloc sense fer cap so.
Engranatges d’una màquina neutralitzada, limitades a pensar dins les
pàgines d’un llibre amb certa informació seleccionada, plens de
paraules les quals no ens atrevim a qüestionar el significat.
No som conscients del coneixement que estam malgastant. Hem
perdut el sentit, causant que la creativitat i l’esperit crític s'esvaeixen.
Un buit que ens fa plantejar si realment necessitam l’educació, queda
a les nostres mans el poder de canvi, l’esperança, de lluitar pel que
realment volem.
Ser conscients de l'entorn, apreciar-lo, apreciar ses nostres ments
i sentiments perquè el canvi en l'educació és el començament del
canvi general"
No hay comentarios:
Publicar un comentario