Un conte: "L'escola del animals"

Amb aquest conte finalitza, Begoña Ibarrola, el capítol 2 "¿Cómo dirige el cerebro la canción de la vida? del seu llibre Aprendizaje emocionante. Aprofitem per recomanar la seva lectura.
R.H. Reeves, inspector d'educació, va ser l'autor al 1940.
Segur que us sona.

La escuela de los animales.

    "Una vegada, els animals decidiren fer alguna cosa per afrontar els problemes del "nou món" de manera que organitzaren una escola. Adoptaren un currículum d'activitats consistent en còrrer, trepar, nadar i volar. Per a facilitar l'administració, tots els animals cursaven les mateixes matèries.

    L'ànec era excel·lent en natació, millor inclòs que el seu instructor, i va obtenir molt bones notes en vol, però pobres en carrera. Amb l'objectiu de millorar en aquest aspecte havia de quedar-se a practicar després de classe, i inclòs va abandonar la natació. Aquesta situació va durar fins que se li van ferir les seves potes de palmípede i es va convertir en un nadador mitjà. Però la mitjana era acceptable a l'escola, de mode que ningú es va preocupar, llevat de l'ànec. 

    El conill va començar al cap de la classe de carrera; no obstant això va tenir un col·lapse nerviós com a conseqüència del temps que devia de dedicar a la pràctica de la natació. 

     L'esquirol trepava molt bé fins que va començar a sentir-se frustrada en la classe de vol, en la que el mestre la feia partir del sòl en lloc de permetre-li baixar des de la copa de l'arbre. També va sofrir moltes rampes com a conseqüència  de l'excessiu esforç i li van posar tan sols un 'suficient' en trepar i un 'insuficient' en còrrer.

    L'àguila era una alumna problemàtica i fa ser severament castigada. En la classe de trepar arribava a la cima de l'arbre abans que tots els altres, però insistia en fer-ho a la seva manera, volant. 

    Al final de l'any, una anguila mediocre, que nadava molt bé, també corria, trepava i volava un poc, tenia la mitjana més alta de l'escola i li va correspondre pronunciar el discurs d'acomiadament. 

    Els cans de la pradera van quedar fora de l'escola i es van qüestionar perquè l'administració no havia inclòs en el currículum les matèries de cavar i construir caus. Van posar als seus cadells a aprendre amb el teixó, i més tard es van unir a marmotes i topos per a inaugurar una escola privada de gran èxit".

Na Begoña acaba fent les següents preguntes:

Et recorda alguna cosa aquest conte? Pot tenir encara vigència aquesta metàfora?

I una frase més per a reflexionar: 

Si se brinda la misma enseñanza a aprendices cuyas posibilidades de aprendizaje son desiguales, solo es posible que se mantengan las diferencias entre ellos, o incluso que aumenten.

P.H. Perrenoud