COM MEDITAR EN UN MINUT

Recursos del bloc multipleskids

Recursos per a la pràctica amb els més petits

Per a famílies

La maternitat i la paternitat no sempre és fàcil. Aturar-nos i respirar, mirar als nostres fills i a les nostres filles amb amor incondicional.

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Pel·licula per a reflexionar.

Confia en la teva bellesa

Aquest vídeo parla de la bellesa de les dones. Totes les dones són belles, totes les persones.

Aprendre a estimar-nos no és fàcil però és la única manera d'estimar realment als altres, no trobeu?

Acceptació

" Soy un joven viviendo en el planeta Tierra. A veces me siento como un pequeño insecto o una araña arrastrándose por la hierba, otras veces me siento grande como un viejo gran árbol, mis ramas intentan tocar las nubes y mis raíces están profundamente en la tierra absorbiendo el agua. A veces soy feliz como la luz del sol y hago sonreír a todo el mundo. A veces, estoy solo y me siento como un día gris, nublado, y sólo deseo esconderme detrás de un árbol y llorar. Cuando lloro, mis lágrimas son como llovizna en una tarde tristona, y después me siento fresco y renovado. Sé que cuando me siento triste y con miedo y enfadado puedo ir siempre a la tierra, y ella siempre está ahí para mí. Las rocas y los acantilados, las plantas y los colores, el sol y el oscuro cielo estrellado están ahí para mí. Inspiro el aire fresco y espiro mis miedos, tristeza y enfado. Me acepto a mí mismo. Me acepto cuando soy feliz y alegre, y también cuando tengo dificultades, cuando estoy enfadado o triste. Me sonrío a mí mismo y veo que soy una preciosa flor viviendo en el planeta. Soy parte de la tierra, y la tierra es parte de mí"

PLANTANDO SEMILLAS Thich Nhat Hanh

INCONDICIONAL Jennifer Welwood

Queriendo descubrir la soledad,

Descubro conexión por todas partes;

Volviendo mi cara al temor,

Encuentro al guerrero que vive dentro;

Abriéndome a mi pérdida,

Gano el abrazo del universo;

Rindiéndome al vacío,

Encuentro plenitud sin límites.

Cada situación de la que huyo, me persigue,

Cada situación a la que doy la bienvenida me transforma

Y ella misma se transforma

En tu esencia de joya radiante.

Me inclino ante quien lo hizo así,

Ante el artífice de este Juego Maestro.

Jugarlo es pura delicia;

Honrar tu forma – verdadera devoció

PRÀCTICA DE L'ANCIÀ

Pràctica dirigida pel Dr. Garcia Campayo.

Pràctica de l'ancià

5 aportacions de la neurociènca per a millorar les classes

L'amabilitat és contagiosa

Us compartim aquest vídeo per si el voleu visualitzar amb la vostra família, el vostre alumnat... 

Però sobretot, per recordar que l'amabilitat, tal com deia l'estimat Carles Capdevila, és l'arma més poderosa del món. 

Potser una llavor que cuidar en nosaltres. 

Testimoni d'una alumna

Daniel J. Rechtschaffen, al seu llibre "Educación mindfulness" diu: "Mirem als infants com si fòssin l'ocell que baixen els miners a la mina. Quan l'ocell es mor significa que l'aire és irrespirable i totes les persones surten de la mina" 
Els infants ens donen informació d'allò que necessita la nostra societat. 

Què veiem en els nostres infants? Què necessiten? Què podem fer per ells i per elles? 

Els infants poden ser els nostres ocells, ens poden indicar quines coses es poden millorar. Els podem observar atentament?

El text que us anem a compartir a continuació, és el testimoni d'una nina de quart d'ESO després de participar en una sessió de Mindfulness. No escriurem el seu nom.  És el nostre ocell d'avuí i, des d'aquí, li volem expressar la nostra gratitud. 

"Bon dia,  

Sóc n'X, alumna de na Maria José.

Volia argumentar sobre aquella classe inspiradora que varem fer amb vostè. Pero abans de tot, et vull donar les Gràcies. 

Jo sóc de ses persones que m'agobio moltíssim quan tinc al menys un examen, imagina't si en tingués més.  Em torno tota tremolant, amb dificultats de controlar els nervis i els pensaments, però en aquesta classe m'havia passat alguna cosa espectacular. 

La primera pràctica va ser molt impactant.  Quan ens vares demanar que ens fixessim en la respiració, em va costar moltíssim, ja que en la següent classe tenia una exposició.  Vaig estar molt de tems intentar pensar o fixar en alguna cosa.  Però era impossible,  és com si em prohibissin pensar en la exposició o en tot.  Era la primer vegada que estava en blanc.  No podia pensar-hi en res.  Només intentar fer el que ens demanaves. 

Vaig pensar molt de temps,  que seria causa de les paraules que ens deies perquè m'havien cridat tant l'atenció, ja que vares donar importancia (a la respiració)  a una cosa que no li donam valor ni ens adonem de la seva importancia.  El que més m'havia arribat al cor és aquella frase: Dieu que vivim una sola VIDA, però no.  Cada minut que passa!  cada dia és una VIDA.

Alguns de classe,  si t'en recordes varen tenir mal de cap,  d'esquenes,  o mareig.  Crec que això no es deu a que no el hi convé la pràctica, sino al contrari,  ens fa que coneixem més nosaltres mateixos,  com ens trobam,  ens sentim... 

El final em va donar més ànims amb les paraules polides, ja que em trobava molt dèbil,  incapaç de fer res,  ni ganes d'estudiar ni res...

Vares dir que la gent et diu que els hi dones el millor regal fent-ne aquestes pràctiques de relaxament.  Tenien raó, va ser un dels regals que més necessitava. A més a més en pens fer-ne quan em trobo mal.

Gràcies per tot. 

Una abraçada! "

Mirem, escoltem, actuem, reflexionem! Avancem junts, com un riu!