LA HUMANITZACIÓ: PUNT DE PARTIDA CAP A L'EDUCACIÓ EMOCIONAL. CARLOS ODRIOZOLA. II CONGRÉS D'EDUCACIÓ EMOCIONAL. CARMONA, 21 I 22 DE SETEMBRE.

 

Genocidi, guerres, 4000 suïcidis a l'any, violència masclista...

I ara apareix la intel·ligència artificial, amb la qual es pot fer molt de bé o molt de mal. També a les aules. 

"Mi, me, conmigo" pareix un lema que es promociona cada vegada més, en què ens ajuda això? És cap on volem anar?

La veritable pandèmia és la soledat i la salut mental, la desconnexió del cos. 

Fer educació emocional és dir prou al sistema patriarcal, és dir prou a la deshumanització en les aules. Siguem conscients que estem entrant en una era on ens hem de plantejar moltes coses. 

És possible canviar el món a través de l'educació emocional: reivindicar la compassió, la gratitud, la bondat...

Amb aquestes paraules, reinterpretades per nosaltres, introdueix Alma Serra la ponència d'en Carlos Odriozola "La humanització: punt de partida cap a l'educació emocional".

En Carlos comparteix amb nosaltres dos motius per la il·lusió: el primer, es tracta d'un coneixement útil (per a nosaltres i per a les persones que ens envolten); el segon, té aplicació immediata. Marc teòric i vivencial amb aplicació didàctica. 

El perquè n'Odriozola ens proposa la humanització com àrea de treball, és el coneixement, per la seva experiència clínica, de com en poden ser de complicades les relacions interpersonals. 

Relacions interpersonals comandades per dues forces: LA POR I L'AMOR. 

La por una energia de l'univers al servei de la separació, del judici. Una naturalesa adquirida relacionada amb l'ego amb el "pilot automàtic" (entenem el "pilot automàtic" com la falta de consciència).

L'amor, una força alineada amb la compassió, amb la bondat i l'amabilitat. La nostra verdadera naturalesa. 

I aquestes dues forces cohabiten en tots els éssers humans, conformant una doble naturalesa: amorosa i poregosa. 

Ara tenim dues notícies, una de bona i una de dolenta. Començarem per la dolenta. 

La protagonista en la nostra vida és la por. Condueix la nostra vida, el funcionament del món. Si veiem un telediari, en tenim d'exemples: continguts de guerres, conflictes, violències... També ho veiem en les crisis de família, de parella...

En aquest moment proposa un exercici: ens proposa realitzar 10 STOP al dia per fer-nos la pregunta, en què estic pensant ara mateix? 

D'aquestes 10 aturades, trobarem que de 10 pensaments, probablement 9 són preocupacions. I no en som conscients. És important prendre consciència, perquè no fer-ho té conseqüències (ansietat, estrès, malestar...). 

La por treu la part més lletja de nosaltres. I les pors ens acompanyen tota la vida, es concreten en por de no sentir-se acceptat o estimat, en por a la pèrdua... Deia el Dalai Lama que la por al desamor, a l'abandonament és la por insuperable de la humanitat i, això, condicionarà les nostres relacions i reaccions. Ho verifica la neurociència, quan apareix la por, l'amígdala pren el control  anul·lant les funcions executives del cervell que són aquell conjunt de capacitats cognitives necessàries per a controlar i autoregular la pròpia conducta, no responem des de la consciència decidint sobre l'opció més adequada, sinó que reaccionem per impuls i, aquest fet provoca ansietat. 

La xarxa neuronal per defecte actua des de la por. 

Ara ve la bona notícia, qualsevol presa de consciència, per dolorosa que sigui, és digna de celebració. Mirar a les pors ens dona l'oportunitat de gestionar de forma positiva i creativa qualsevol situació. 

Humanitzar a una persona que em fa mal, no és més que la conseqüència de deixar d'actuar des de la por. Els meus sentiments de ràbia canvien a comprensió, compassió i tolerància. La primera persona beneficiada seré jo mateix. 

Per a il·lustrar aquesta idea, ens conta una història:  

        "Una vegada, anaven dos amics caminant quan van sentir uns sons inquietants, van anar a veure i es tractava d'un ca malferit. Un d'ells es va commoure i es va apropar per acaronar-lo quan, el ca, li va fer una mossegada, i el jove va reaccionar pegant una puntada de peu al ca. L'altre amic li diu, per què has reaccionat així? No veus que el ca ha reaccionat així perquè està ferit?" 

Així és com funcionem els éssers humans, reaccionem fent mal quan ens sentim ferits. 

I, a més, el món no és el que ocorre, és la interpretació que fem de la realitat, i segons la que fem ens sentirem d'una manera o d'una altra. Segons la naturalesa que interpreta, si ho fa la naturalesa de l'amor o la de la por. I això depèn de nosaltres, de decidir en quina naturalesa t'ubiques, què vols cultivar en tu. El rancor només  perjudica a qui el sent. 

EL GRAN PODER! Triar la naturalesa! Des de la por, cultivem el rancor i la ràbia; des de l'amor, la comprensió i la compassió.

Per poder triar, requisits:

• Un mínim d'autoconeixement. Relacionar la nostra vida amb el nostre caràcter (ser d'una determinada forma per a ser estimada, estimat), el caràcter es forma des de la por.
• Autoobservació. Poder comprovar quines conseqüències tenen el meu caràcter i les meves pors amb les meves relacions. Com m'estan afectant les meves pors en el present?
• Humilitat. Per poder acceptar les meves llums i les meves ombres. Si ho puc fer, estaré preparat, preparada, per acceptar les llums i les ombres de la resta de les persones. Seré capaç de veure com cadascú està lliurant la seva batalla personal. (Aquest descobriment no significa resignació però sí prendre decisions respecte a les meves relacions des de la comprensió i compassió).
• Qualsevol intent d'humanització ha de començar per un mateix, reconèixer que som una conseqüència d'aquesta dualitat (por/amor).

BENEFICIS DE LA HUMANITZACIÓ.

EN RELACIÓ AMB UN MATEIX: 

• Podrem identificar i acceptar les pors, canalitzar-les ens permetran donar una solució creativa.
• Poder entendre i augmentar els nostres nivells de tolerància cap a nosaltres mateix i els altres. Augmenta l'autoestima, les errades no es converteixen en culpa sinó en responsabilitat i propòsit. 
• Entenem que tothom està al mateix vaixell. Deixem de comparar-nos. 

EN RELACIÓ AMB ELS ALTRES: 

• Des de l'acceptació de la humanitat de l'altra persona, entenem que actua des de les seves pors. Tenim en les nostres mans la comprensió. Aquest fet està recollit en el Codi Penal, a l'article 20 (eximents de la responsabilitat), el punt sisè diu: S'eximirà de responsabilitat a aquella persona que actuï davant de la pressió d'una por  insuperable. (Nota: segurament no és exacte, però s'entén, no?)

OBSTACLES:  

• Idealització: Considerem a una persona com una excepció. Això ens fa sentir insignificants, ens comparem, l'autoestima baixa). 
• Ideal del jo: Conseqüència de la formació del caràcter que s'estructura des de les expectatives que els altres han posat en nosaltres i les fem nostres (atractiu, exitoses, intel·ligent...), aquestes expectatives són irreals perquè no contemplen els contraris (en algun moment fracassarem, no ens sentirem atractius, o prendrem decisions poc intel·ligents). Però és el que triem per sentir-nos acceptats. Quan creem un nou ideal del jo (propi), els nostres muscles es relaxen, respirem i ens reconciliem amb nosaltres mateix. La distància que creem entre l'ideal del jo i el nostre autoconcepte és terreny per a l'ansietat, la depressió i per la destrucció de l'autoestima. 

ERRADES RESPECTE A LA HUMANITZACIÓ: 

• No confondre la humanització amb el bonisme o amb la resignació. La humanització requereix responsabilitat. 
• La humanització no significa negació, significa que no anem amb l'automàtic, que en prenem consciència. 
• Creure que amb la humanització perdo el poder, no és així, el recupero enfront del caràcter.  

PROPOSTA DE LA HUMANITZACIÓ CAP A L'EDUCACIÓ EMOCIONAL. 

Cal compartir les pors per normalitzar-les. Les pors les podem canalitzar.

Educar des de l'acceptació de les polaritats. 

Poder educar des d'un ideal del jo proper:  

• Recursos intel·lectuals: poder descriure'ns (en la nostra polaritat i des de les fortaleses del caràcter), contar contes on es descriguin personatges amb ideals propers, veure pel·lícules que ens puguin fer reflexionar sobre els valors personals, les pors i les fortaleses. 
• Recursos emocionals: dibuixar, fotos, música (evocació de sentiments)...
• Recursos corporals: teatre, dansa, activitats desinhibitòries. 

La humanització no s'ensenya, es transmet. Fer el treball personal per, des d'aquí, transmetre. 

En cada moment fem l'únic que podem fer. 

Podem fer la següent petició: "Perdona'm quan ho he fet mal perquè és quan més ho necessito"