SECCIONS

dijous, 26 de març del 2020

COM GESTIONAR LES EMOCIONS EN TEMPS DE CRISIS. A càrrec d'experts de prestigi internacional




Os informamos que el 27 de marzo se celebra el "International SEL Day".

SEL (Social and Emotional Learning) = Educación Emocional

Para sumarnos a esta celebración desde la RIEEB se organiza un webinar con los Delegados Internacionales de México, Chile, Argentina y España.

Información del evento:

Titulo: "Cómo gestionar las emociones en tiempos de crisis"

A cargo de:

Rafael Bisquerra (España)
Arnaldo Canales (Chile)
Cimenna Chao Rebolledo (México)
Lucas Malaisi (Argentina)
Adela Saenz Cavia (Buenos Aires)
Fecha y hora: día 27 de Marzo 2020 a las 21h (hora española).

Link de la reunión: https://zoom.us/j/584321671?pwd=Z0o4cytEamFXL05GTklqeE1MTXFZZz09

Código: 584-321-671

dimarts, 24 de març del 2020

Una oportunitat per fer-nos savis en inteligència emocional.


Com esteu? Com us sentiu? Estan bé les vostres persones estimades?
El grup de docents del Moviment Aules Conscients a Eivissa volem acompanyar-vos, i sentir-nos acompanyats, en aquests dies que suposen un gran repte per a milions de persones al món.  
Per això hem pensat recollir en aquesta entrada alguns recursos que poden ajudar, si ho necessiteu. 

Abans, però, ens agradaria introduir algunes idees. 

Què coneixem de les emocions? Tothom hem experimentat al llarg de la nostra vida emocions que ens donen benestar (alegria) i altres que no ens agraden massa (por, fàstic, tristesa, enuig), cert? Ara arriba el moment, si no ho hem fet abans, de donar la benvinguda a totes elles. Perquè? Perquè totes elles ens donen informació molt valuosa. Ens preparen per a l'acció. 

Ara mateix molts experts sobre el tema ens estan parlant de les emocions que aniran apareixent davant aquesta situació d'aïllament i de tant de sofriment: la por i l'enuig pareixen ser les grans protagonistes, també la tristesa. 

I què hem de fer quan apareixen les emocions que no ens generen benestar? La primera cosa que ens recomanen els experts és reconèixer-les i acceptar-les. L'acceptació no té res a veure amb la resignació. Si sou pares i mares, la primera acció serà en nosaltres. Quines emocions sento? Les accepto? Sí, són normals. M'haig de quedar enganxat o enganxada a aquesta emoció? No, li deixo espai, puc observar en quina part del meu cos es manifesta (al coll, al pit, a l'esquena, a la panxa...), puc fer unes respiracions conscients atenent aquesta zona del meu cos, sense esperar res, donant la benvinguda a tot, observant... Què tal?

La segona acció què, com adults, podem fer amb els nostres infants és observar-los; comprendre que estan amb les mateixes emocions que nosaltres, que la seva necessitat de moviment, de relació, de contacte amb la natura... s'ha vist de cop interrompuda. Segur que es senten enfadats, a lo millor tenen por, pot ser estan un poquet més trists.

Ens convertim en la seva àncora? Convertir-nos en un espai segur on puguin ancorar-se i no perdre's en pensaments que facin allargar l'emoció més del necessari. I com ho fem? Podem demanar com es senten (i parlar-ne) i també reconèixer i validar les seves emocions quan es manifesten de manera molt evident: "Ja veig que estàs molt enfadada, és normal. Vols que en parlem en una estona?"; o si plora sense cap motiu aparent "Veig que estàs trist, t'ajudaria una abraçada?". Validem i oferim una ajuda. O podem demanar quin tipus d'ajuda necessiten en aquell moment. 

L'honestitat també és fonamental, comunicant tot allò que passa de la manera més adequada a l'edat de l'infant. 

A lo millor estem nerviosos, caldrà articular estratègies per regular, moments junts, moments per separat... si no és possible separar-se per raons d'espai, romandre en silenci, llegint un llibre, dibuixant. L'activitat física també pot ajudar. Hi ha molts gyms virtuals que poden ajudar en aquest sentit. Ballar és una molt bona opció.

I RIURE, fer riure per contagi, per un vídeo graciós (i no ofensiu per a ningú), atac de pessigolles... S'admeteixen idees. 

L'amabilitat, la compassió, les paraules dolces, l'amor són imprescindibles en aquests moments. 

I la consciència, fer-nos conscients de les paraules què diem, com les diem, del nostre llenguatge no verbal. 

És emocionant, eh? Quantes coses! Quina oportunitat! 

Som-hi doncs. 

RECURSOS PER A ABORDAR DIFERENTS SITUACIONS. 
Esperem que us pugui ajudar. El nostre desig és que vosaltres estigueu bé i què les persones que estimeu estiguin bé. 

- CONTES. Ens poden ajudar a introduir les emocions i estratègies per a la gestió de les emocions.

El monstre de colors i el coronavirus


Videoconte




- ARTICLES.


Aquest article té com a destinataris als docents però, a lo millor, us pot ajudar. 


- PRÀCTIQUES MINDFULNESS. 


És important saber què, quan practiquem Mindfulness, és important acceptar tot el que passa, tot està bé. No es tracta de relaxar-se, segurament passarà, però és possible que descobrim durant la pràctica l'emoció que ens atrapa, o l'estat d'agitació mental en el que ens trobem. Tot està bé, cal adonar-se i tornar a l'àncora que ens proposa el guia de la pràctica. Després de la pràctica, podeu compartir en família com l'hem viscuda i... tot està bé. 
No obligueu a practicar, podeu seure i convidar a la resta de la família a participar. 
Si als infants els costa dormir, podeu provar de practicar just abans d'anar a dormir. 

- SOBRE COMUNICACIÓ NO VIOLENTA I ESCOLTA ACTIVA.


- TÈCNIQUES D'AUTOCONTROL 

- COM AFRONTAR EL DOL. 
En cas necessari, i esperem que no.



dimarts, 3 de març del 2020

Begoña Ibarrola: “Educar en las emociones es clave para favorecer el aprendizaje”


En aquest post de "Educación 3.0", s'entrevista a na Begoña Ibarrola per parlar de com les emocions afecten a l'aprenentatge, de la importància de la bona relació entre escola i família per l'educació emocional dels infants, de les necessitats en la formacaió docent envers les emocions...

dijous, 23 de gener del 2020

La revista Voces de la educación parla del perdó en el context educatiu.

Una revista sobre Educació socioemocional amb implicacions teòriques i evidències  científiques. 
En aquest número trobareu un article que pareix especialment interessant "El perdón en el contexto educativo: recomendaciones prácticas para su desarrollo en las escuelas"

Per accedir a la revista fes clic aquí. 

dilluns, 13 de gener del 2020

La meditació i la ment mico

Mingyur Rimpoché ens explica, d'una manera molt simpàtica, quin entrenament necessita la nostra ment per a no permetre que es converteixi en l'ama de la casa.

dijous, 19 de desembre del 2019

Crear condicions, entre l'artesà i el tècnic.

Resulta força recurrent escoltar afirmacions del tipus "els valors estan en crisi, s’estan perdent o ja no són el que eren". Inevitablement aquest discurs està lligat a uns esdeveniments socials, polítics o econòmics èticament ominosos. Però no podem deixar que aquests arguments impregnin la nostra quotidianitat ni la funció docent. No vivim un temps sense valors ni, molt menys, a un desert moral i no podem caure a un panegíric apocalíptic.

Educar és crear condicions. Aquestes condicions tracten tant coneixements com pràctiques sobre el món que habitem. Per tant, a més de crear condicions d’aprenentatge, també cal proposar maneres i pràctiques per a què aquest aprenentatge sigui ètic.  Cal primer de tot que separem la moral de la ètica. La moral, sigui del signe que sigui, habita un àmbit públic i genera una sèrie de normes de decència. La moral ens diu què hem de fer, com ens hem de vestir, saludar... Així doncs, la moral té uns límits. Aquí entra la part ètica. Som ètics gràcies a les incerteses, als dubtes que ens provoca la moral. Per tant, educar èticament és mostrar que cal estar a l’altura d’allò que l’altre em demana, admetre a la vegada la fragilitat del nostre pensament. L’ètica és una experiència, una resposta a allò que ens inquieta o que ens posa al davant el món.

És per aquest motiu que una educació en valors no pot caure només a un protocol acadèmic, a unes normes consensuades. Un aprenentatge ètic no pot reduir-se a la formació de la persona en actituds, valors i normes. Des dels centres hem de treballar cap a un viure d’una forma ètica i saludable. Necessitam uns sabers que ens capacitin com a persona per viure en aquest món i contribuir a transformar-lo en un lloc més just i equitatiu. Per tant, estem parlant d’una educació en valors tractada de manera integral.

A un següent nivell, cal que tinguem aquesta intencionalitat pedagògica. Les propostes d’educació en valors han de pretendre canviar coses, millorar condicions, optimitzar a la persona en la seva globalitat. Ha d’anar orientada a desenvolupar el raonament, el sentiment, però també l’acció. La intenció pedagògica va més enllà de la tècnica, va cap a la construcció d’un paradigma d’actuació.

dimecres, 4 de desembre del 2019

Les emocions al bloc d'un escriptor: Adrian Silisque




Cercant aquesta imatge ens hem trobat amb el bloc d'un escriptor, Adrian Silisque, que està preocupat per tenir el vocabulari necessari per fer una bona construcció emocional dels personatges. Ho explica així: 

En el artículo Personajes tridimensionales (puedes verlo aquí), hablé brevemente sobre las emociones y sobre su importancia como una de las tres dimensiones de un personaje tridimensional (además de los pensamientos y las acciones)
A menudo, cuando iniciamos nuestras carreras de escritores, donde más se nota nuestra falta de pericia es en el vocabulario. Y esto, también afecta a la descripción de las emociones. Nuestros personajes están siempre felices, contentos, o tristes. O son malvados o tienen miedo. Siempre las mismas expresiones…
La palabra clave para superar este punto débil: Precisión.
Y para lograr esa precisión, tan característica de los grandes escritores, es necesario incrementar nuestro vocabulario.

Val la pena que ho llegiu directament del seu bloc clicant aqui.
Sobre l'autor ell mateix diu: 

No me gustaría comenzar esta sección haciendo una lista de todos mis logros académicos, literarios, creativos; que, por otro lado, tampoco son tantos. De modo que no lo haré.
En cambio, empezaré diciendo que en algún momento de mi vida decidí escribir. Y así comenzó este viaje.