Una veu (Marina), la veu del grup (segon C)

 

Marina és, tal com deia Carl Rogers, com una posta de sol. Una preciosa

persona tal i com és, sense haver de posar ni treure res. I aquesta jove crítica,

reflexiva, inteligent, perseverant, bondadosa... escriu el text i posa veu a les

persones del seu grup, segon d'ESO C de l'IES Isidor Macabich, en el context

del projecte d'expressió corporal "La nostra veu"

Toni, Alberto i Álvaro interpreten la música en directe, mentre Alba i Jordi 

plasmen la idea en un dibuix.

Marina i els seus companys i companyes realitzen una coreografia que representa 

lo poc emocionants que poden ser les classes.

El grup de segon C fa una crítica al sistema educatiu què, des del meu punt de

vista, hauríem de tenir en compte.

“Mentre el món segueix dormit, en aquest somni sense profunditat,

noves generacions continuaran arribant.

Sortiran d’aquestes quatre parets ells tots sols, i acabaran enfonsats

en pensar en ells mateixos de nou. 

Aprenent a llegir i escriure dins el sistema que els ha traït, dins aules

plenes de ments silencioses, percebent l’atenció dispersada, aquelles

veus que desitgen ser escoltades deshabiten el lloc sense fer cap so.

Engranatges d’una màquina neutralitzada, limitades  a pensar dins les

pàgines d’un llibre amb certa informació seleccionada, plens de

paraules les quals no ens atrevim a qüestionar el significat.

No som conscients del coneixement que estam malgastant. Hem

perdut el sentit, causant que la creativitat i l’esperit crític s'esvaeixen. 

Un buit que ens fa plantejar si realment necessitam l’educació, queda

a les nostres mans el poder de canvi, l’esperança, de lluitar pel que

realment volem. 

Ser conscients de l'entorn, apreciar-lo, apreciar ses nostres ments

i sentiments perquè el canvi en l'educació és el començament del

canvi general"

àudio

Expressió corporal: "La nostra veu"

 L’expressió corporal ens dóna l’oportunitat d’un aprenentatge integral, vivencial i globalitzat. 

També ens dona l’oportunitat de deixar que passen coses, des de les protestes per haver de mobilitzar el cos, el cor i la ment, fins als conflictes que poden sorgir, i sorgeixen. I tot és una oportunitat d’aprenentatge: emocions, valors, relació amb els altres.

En el treball de l’expressió corporal, la consciència sobre el propi cos, les sensacions corporals, prenen una dimensió real, necessària. També prendre consciència de l’espai, del ritme, dels altres… La finalitat, l’autoconeixement a través de l’exploració per a millorar la presència.

Una cosa que els solc dir al meu alumnat és: “Pren consciència de tu mateix i decideix si, si desapareixes de l’escena, notarem la teva absència”

La connexió amb la respiració serà un recurs necessari, per a prendre consciència, per a autoregular-se, per a comunicar…

En aquestes sessions totes les respostes, totes les propostes són correctes, tothom enriqueix amb les seves aportacions.

Al projecte d’expressió corporal dels primers d’ESO i de segon A,B i C, a l’IES Isidor Macabich s’ha optat per una actuació coral, és a dir, tot el grup actua simultàniament. Cada grup ha desenvolupat una idea sobre algun tema que els preocupa, els interessa, o sobre el que volen fer una crítica. 

A més del llenguatge corporal, s’ha donat espai a altres llenguatges per a atendre millor a les diferents intel·ligències del nostre alumnat, així, algunes persones han realitzat una obra plàstica que representa la idea del grup, altres han fet música en directe i altres han escrit un text explicatiu de la idea desenvolupada. 

Us anirem compartint els diferents textos amb una breu explicació del projecte que ha desenvolupat cada grup. Els diferents projectes, enregistrats en vídeo, s’estan editant i es compartiran en els diferents classrooms però, de moment, no es compartiran a les xarxes socials. 

L’altre dia una amiga, Gemma Llopis, em va dir que la seva cantant preferida sempre acabava els seus concerts amb la mateixa frase: “Use your voice”, i això hem de procurar, donar-los l’oportunitat d’utilitzar la seva veu, d’expressar-se, de la manera que millor es sentin. És important donar la veu als i les nostres joves, si ens aturem a escoltar amb atenció veurem que tenen molt a dir, només cal donar-los una oportunitat i aprendre.

Enhorabona a totes i a tots!

I tu, com utilitzes les paraules?

Los palos y las piedras pueden romper nuestros huesos,  pero las palabras rompen nuestros corazones"  (Robert Fulghum) L'article que llegireu a continuació es va publicar a  LA AUTÉNTICA DEFENSA, un diari de l'Argentina.  Després de l'article, us recomanam una pel·lícula: "Estrelles a la terra"  on ens mostren, de manera clara, com les paraules polides,  l'amor i les altes expectatives sobre les persones són transformadores.  També ens mostren el contrari.  Generando Realidades: Gritos que lastiman Por Mariela Oppici
	En la cultura tradicional de las Islas Salomón, en el sur del Pacífico, las costumbres tradicionales se transmiten de una generación a la siguiente, supuestamente a través de los espíritus ancestrales, para formar los valores culturales de dichas Islas. Es aquí en donde algunos lugareños practican una forma única de tala de árboles. "Si un árbol es demasiado grande para ser talado con un hacha, los nativos lo hacen caer a gritos. Los leñadores con poderes especiales se suben a un árbol exactamente al amanecer y, de pronto, le gritan con toda la fuerza de sus pulmones. Lo harán durante treinta días. El árbol muere y se derrumba. La teoría es que los gritos matan el espíritu del árbol. Según los lugareños, da siempre resultado. ¡Ay, esos pobres inocentes ingenuos! ¡Qué extraños y encantadores hábitos los de la jungla! Gritarles a los árboles, vaya cosa. ¡Qué primitivo! Lástima que no tengan las ventajas de la tecnología moderna y de la mentalidad científica. ¿Y yo? Yo le grito a mi mujer. Y le grito al teléfono y a la  cortadora de césped. Y le grito a la televisión y al periódico  y a mis hijos. Incluso se dice que he agitado el puño y le  he gritado al cielo algunas veces. El hombre de la puerta de al lado le grita mucho a su coche.  Y este verano le oí gritarle a una escalera durante casi  toda una tarde. Nosotros, la gente educada, urbana y moderna, le gritamos al tráfico y a los árbitros y a las facturas y a los  bancos y a las máquinas…, sobre todo a las máquinas.  Las máquinas y los parientes se llevan la mayor parte de los  gritos. Yo no sé lo que hay de bueno en ello. Las máquinas  y las cosas siguen en su sitio. Ni siquiera darle patadas sirve  a veces para nada. En cuanto a las personas, bueno, los isleños  de Salomón pueden apuntarse un tanto. Gritarles a cosas vivas  puede hacer que muera el espíritu que hay en ellas.  Los palos y las piedras pueden romper nuestros huesos, pero  las palabras rompen nuestros corazones" (Robert Fulghum) Las palabras no son sólo letras, no son sólo sonidos, sino  que tienen el poder de crear, de generar diferentes realidades  en cuanto las decimos, incluso cuando las pensamos. Cada  palabra está cargada de vibraciones, de energía, de  emociones y sentimientos. Las palabras nos abren a un  mundo nuevo, aunque según cómo las utilicemos,  también pueden encerrarnos en un mundo de tristeza,  angustia y dolor. Muchas veces no somos conscientes  del valor que éstas tienen. Hablamos sin pensar,  maldecimos y nos enojamos gritando y quejándonos de  todo, sin saber que aquello que dijimos o pensamos se  expande en nuestro entorno, llegando a todo y a todos.  Por eso es que directamente le pegan al espíritu, al alma.  Estas palabras son una forma de violencia, no física, pero  sí psicológica.  Son palabras que atentan contra la dignidad humana y van  en detrimento de nuestro ser, nuestra esencia. Por eso,  te propongo que comencemos a observar las palabras con  más atención, las que escribimos, decimos o pensamos.  Todas tienen la misma influencia, todas nos repercuten,  para bien o para mal. Es importante que sean utilizadas  para construir, para crear y no para destruir. Que alcemos  la voz, pero sólo para dar amor, para liberarnos, para generar  felicidad.  Te invito a que reflexionemos juntos ¿Cuándo y a quién le  gritamos? ¿Somos conscientes de las repercusiones de  nuestros gritos? ¿Cómo usamos las palabras? ¿Construimos  o destruimos nuestro mundo? ¿Construimos o destruimos el  mundo de los demás? ________________________________________________________________ Ara et convidem a veure la pel·lícula ESTRELLES EN LA TERRA

Crear condicions, entre l'artesà i el tècnic.

Resulta força recurrent escoltar afirmacions del tipus "els valors estan en crisi, s’estan perdent o ja no són el que eren". Inevitablement aquest discurs està lligat a uns esdeveniments socials, polítics o econòmics èticament ominosos. Però no podem deixar que aquests arguments impregnin la nostra quotidianitat ni la funció docent. No vivim un temps sense valors ni, molt menys, a un desert moral i no podem caure a un panegíric apocalíptic.

Educar és crear condicions. Aquestes condicions tracten tant coneixements com pràctiques sobre el món que habitem. Per tant, a més de crear condicions d’aprenentatge, també cal proposar maneres i pràctiques per a què aquest aprenentatge sigui ètic.  Cal primer de tot que separem la moral de la ètica. La moral, sigui del signe que sigui, habita un àmbit públic i genera una sèrie de normes de decència. La moral ens diu què hem de fer, com ens hem de vestir, saludar... Així doncs, la moral té uns límits. Aquí entra la part ètica. Som ètics gràcies a les incerteses, als dubtes que ens provoca la moral. Per tant, educar èticament és mostrar que cal estar a l’altura d’allò que l’altre em demana, admetre a la vegada la fragilitat del nostre pensament. L’ètica és una experiència, una resposta a allò que ens inquieta o que ens posa al davant el món.

És per aquest motiu que una educació en valors no pot caure només a un protocol acadèmic, a unes normes consensuades. Un aprenentatge ètic no pot reduir-se a la formació de la persona en actituds, valors i normes. Des dels centres hem de treballar cap a un viure d’una forma ètica i saludable. Necessitam uns sabers que ens capacitin com a persona per viure en aquest món i contribuir a transformar-lo en un lloc més just i equitatiu. Per tant, estem parlant d’una educació en valors tractada de manera integral.

A un següent nivell, cal que tinguem aquesta intencionalitat pedagògica. Les propostes d’educació en valors han de pretendre canviar coses, millorar condicions, optimitzar a la persona en la seva globalitat. Ha d’anar orientada a desenvolupar el raonament, el sentiment, però també l’acció. La intenció pedagògica va més enllà de la tècnica, va cap a la construcció d’un paradigma d’actuació.