Si estem atentes i atents, presents, és molt probable que descobrim oportunitats per aprendre de tot el que ens envolta, de tothom. I, si a més, ens atrevim a mirar de manera amable tot allò que passa al nostre voltant, és possible que puguem transformar una situació que pareix un problema en una meravellosa oportunitat per a crèixer.
El departament d'educació física de l'IES Macabich va detectar una d'aquestes situacions, la nostra primera reacció, us hem de dir, va ser d'enuig però ens vàrem detindre un moment, això ens va permetre reflexionar i adonar-nos de l'oportunitat que se'ns presentava. Però tot el que us anem a explicar no hagués set possible sense la confiança i complicitat del nostre alumnat.
No volem explicar la situació, no cal i considerem que no importa massa. El que si que us contem és que vàrem parlar amb l'alumnat afectat per la situació i els vàrem demanar permís per fer un cercle de diàleg després de visualitzar dos vídeos que pensavem anirien bé. No voliem que consideraren que els feiem una "encerrona" però pensavem que seria profitós per als dos grups afectats. I els hi va parèixer bé.
Així que, durant la sessió de tutoria dels dos grups es van visualitzar els vídeos "Invisible" i "Like a girl".
El tutor i la tutora dels dos grups són també el professor i la professora d'educació física. A la següent hora els dos grups tenien educació física i, en aquest moment, hem proposat el cercle, al que s'ha sumat un tercer grup que coincideix a la mateixa hora i la tercera professora d'educació física. Cal dir que els tres grups ja havien treballat junts dinàmiques d'escolta activa en el temps de posada en marxa de la sessió d'educació física i, per lo tant, ja hi havia un vincle entre ells i elles.
Al cercle hem llençat dues preguntes: Quines accions teves han ferit a algú? Quines accions teves han ajudat a alguna persona? La finalitat era prendre consciència de la responsabilitat individual de les nostres accions i com afecten als i les altres.
I, com sempre, les aportacions dels infants han contribuït a l'aprenentatge.
Provoquem patiment quan deixem de parlar a algú sense motiu, quan deixem de costat a una persona, quan som molt exigents amb els altres, quan insultem, quan posem un malnom, quan reaccionem des de la ira activada, quan no som empàtics... També han assenyalat què, de vegades ferim sense intenció.
Ajudem i generem benestar quan escoltem a una persona, quan saludem, quan empatitzem amb els altres, quan aclarim els malentesos, quan som comprensius, quan ajudem a algú que ens demana ajuda, quan perdonem...
Ens hem adonat que tothom provoquem dolor i benestar, només cal decidir què volem cultivar a la nostra vida. Que no tot és blanc o negre, bons i dolents.
Al finalitzar el cercle hem recollit aquestes reflexions i hem parlat de la necessitat de "no acceptar tots els regals que ens dona la vida", com per exemple els insults, la incomprensió... i per això és necessari adonar-nos que els insults no ens defineixen, comprendre que les persones que ens fan mal probablement estan patint i poder connectar amb la nostra compassió i, des d'aqui, poder contribuir al nostre propi benestar i als dels altres.
La importància de fer-nos càrrec de les nostres accions, de prendre consciència del poder que tenim.
I, amb tota la gent que hi erem, hem fet silenci per escoltar, ens hem interessat pel que dien els altres. I hem après.
Al finalitzar el cercle, part de l'alumnat s'ha apropat a donar les gràcies per facilitar aquest espai.
