SECCIONS

martes, 24 de septiembre de 2024

LA HUMANITZACIÓ: PUNT DE PARTIDA CAP A L'EDUCACIÓ EMOCIONAL. CARLOS ODRIOZOLA. II CONGRÉS D'EDUCACIÓ EMOCIONAL. CARMONA, 21 I 22 DE SETEMBRE.

 

Genocidi, guerres, 4000 suïcidis a l'any, violència masclista...

I ara apareix la intel·ligència artificial, amb la qual es pot fer molt de bé o molt de mal. També a les aules. 

"Mi, me, conmigo" pareix un lema que es promociona cada vegada més, en què ens ajuda això? És cap on volem anar?

La veritable pandèmia és la soledat i la salut mental, la desconnexió del cos. 

Fer educació emocional és dir prou al sistema patriarcal, és dir prou a la deshumanització en les aules. Siguem conscients que estem entrant en una era on ens hem de plantejar moltes coses. 

És possible canviar el món a través de l'educació emocional: reivindicar la compassió, la gratitud, la bondat...

Amb aquestes paraules, reinterpretades per nosaltres, introdueix Alma Serra la ponència d'en Carlos Odriozola "La humanització: punt de partida cap a l'educació emocional".

En Carlos comparteix amb nosaltres dos motius per la il·lusió: el primer, es tracta d'un coneixement útil (per a nosaltres i per a les persones que ens envolten); el segon, té aplicació immediata. Marc teòric i vivencial amb aplicació didàctica. 

El perquè n'Odriozola ens proposa la humanització com àrea de treball, és el coneixement, per la seva experiència clínica, de com en poden ser de complicades les relacions interpersonals. 

Relacions interpersonals comandades per dues forces: LA POR I L'AMOR. 


La por una energia de l'univers al servei de la separació, del judici. Una naturalesa adquirida relacionada amb l'ego amb el "pilot automàtic" (entenem el "pilot automàtic" com la falta de consciència).


L'amor, una força alineada amb la compassió, amb la bondat i l'amabilitat. La nostra verdadera naturalesa. 

I aquestes dues forces cohabiten en tots els éssers humans, conformant una doble naturalesa: amorosa i poregosa. 

Ara tenim dues notícies, una de bona i una de dolenta. Començarem per la dolenta. 

La protagonista en la nostra vida és la por. Condueix la nostra vida, el funcionament del món. Si veiem un telediari, en tenim d'exemples: continguts de guerres, conflictes, violències... També ho veiem en les crisis de família, de parella...

En aquest moment proposa un exercici: ens proposa realitzar 10 STOP al dia per fer-nos la pregunta, en què estic pensant ara mateix? 

D'aquestes 10 aturades, trobarem que de 10 pensaments, probablement 9 són preocupacions. I no en som conscients. És important prendre consciència, perquè no fer-ho té conseqüències (ansietat, estrès, malestar...). 

La por treu la part més lletja de nosaltres. I les pors ens acompanyen tota la vida, es concreten en por de no sentir-se acceptat o estimat, en por a la pèrdua... Deia el Dalai Lama que la por al desamor, a l'abandonament és la por insuperable de la humanitat i, això, condicionarà les nostres relacions i reaccions. Ho verifica la neurociència, quan apareix la por, l'amígdala pren el control  anul·lant les funcions executives del cervell que són aquell conjunt de capacitats cognitives necessàries per a controlar i autoregular la pròpia conducta, no responem des de la consciència decidint sobre l'opció més adequada, sinó que reaccionem per impuls i, aquest fet provoca ansietat. 

La xarxa neuronal per defecte actua des de la por. 

Ara ve la bona notícia, qualsevol presa de consciència, per dolorosa que sigui, és digna de celebració. Mirar a les pors ens dona l'oportunitat de gestionar de forma positiva i creativa qualsevol situació. 



Humanitzar a una persona que em fa mal, no és més que la conseqüència de deixar d'actuar des de la por. Els meus sentiments de ràbia canvien a comprensió, compassió i tolerància. La primera persona beneficiada seré jo mateix. 

Per a il·lustrar aquesta idea, ens conta una història:  

        "Una vegada, anaven dos amics caminant quan van sentir uns sons inquietants, van anar a veure i es tractava d'un ca malferit. Un d'ells es va commoure i es va apropar per acaronar-lo quan, el ca, li va fer una mossegada, i el jove va reaccionar pegant una puntada de peu al ca. L'altre amic li diu, per què has reaccionat així? No veus que el ca ha reaccionat així perquè està ferit?" 

Així és com funcionem els éssers humans, reaccionem fent mal quan ens sentim ferits. 

I, a més, el món no és el que ocorre, és la interpretació que fem de la realitat, i segons la que fem ens sentirem d'una manera o d'una altra. Segons la naturalesa que interpreta, si ho fa la naturalesa de l'amor o la de la por. I això depèn de nosaltres, de decidir en quina naturalesa t'ubiques, què vols cultivar en tu. El rancor només  perjudica a qui el sent. 

EL GRAN PODER! Triar la naturalesa! Des de la por, cultivem el rancor i la ràbia; des de l'amor, la comprensió i la compassió.
Per poder triar, requisits:
  • Un mínim d'autoconeixement. Relacionar la nostra vida amb el nostre caràcter (ser d'una determinada forma per a ser estimada, estimat), el caràcter es forma des de la por.
  • Autoobservació. Poder comprovar quines conseqüències tenen el meu caràcter i les meves pors amb les meves relacions. Com m'estan afectant les meves pors en el present?
  • Humilitat. Per poder acceptar les meves llums i les meves ombres. Si ho puc fer, estaré preparat, preparada, per acceptar les llums i les ombres de la resta de les persones. Seré capaç de veure com cadascú està lliurant la seva batalla personal. (Aquest descobriment no significa resignació però sí prendre decisions respecte a les meves relacions des de la comprensió i compassió).
  • Qualsevol intent d'humanització ha de començar per un mateix, reconèixer que som una conseqüència d'aquesta dualitat (por/amor).
BENEFICIS DE LA HUMANITZACIÓ.
EN RELACIÓ AMB UN MATEIX: 
  • Podrem identificar i acceptar les pors, canalitzar-les ens permetran donar una solució creativa.
  • Poder entendre i augmentar els nostres nivells de tolerància cap a nosaltres mateix i els altres. Augmenta l'autoestima, les errades no es converteixen en culpa sinó en responsabilitat i propòsit. 
  • Entenem que tothom està al mateix vaixell. Deixem de comparar-nos. 
EN RELACIÓ AMB ELS ALTRES: 
  • Des de l'acceptació de la humanitat de l'altra persona, entenem que actua des de les seves pors. Tenim en les nostres mans la comprensió. Aquest fet està recollit en el Codi Penal, a l'article 20 (eximents de la responsabilitat), el punt sisè diu: S'eximirà de responsabilitat a aquella persona que actuï davant de la pressió d'una por  insuperable. (Nota: segurament no és exacte, però s'entén, no?)
OBSTACLES:  
  • Idealització: Considerem a una persona com una excepció. Això ens fa sentir insignificants, ens comparem, l'autoestima baixa). 
  • Ideal del jo: Conseqüència de la formació del caràcter que s'estructura des de les expectatives que els altres han posat en nosaltres i les fem nostres (atractiu, exitoses, intel·ligent...), aquestes expectatives són irreals perquè no contemplen els contraris (en algun moment fracassarem, no ens sentirem atractius, o prendrem decisions poc intel·ligents). Però és el que triem per sentir-nos acceptats. Quan creem un nou ideal del jo (propi), els nostres muscles es relaxen, respirem i ens reconciliem amb nosaltres mateix. La distància que creem entre l'ideal del jo i el nostre autoconcepte és terreny per a l'ansietat, la depressió i per la destrucció de l'autoestima. 

ERRADES RESPECTE A LA HUMANITZACIÓ: 

  • No confondre la humanització amb el bonisme o amb la resignació. La humanització requereix responsabilitat. 
  • La humanització no significa negació, significa que no anem amb l'automàtic, que en prenem consciència. 
  • Creure que amb la humanització perdo el poder, no és així, el recupero enfront del caràcter.  
PROPOSTA DE LA HUMANITZACIÓ CAP A L'EDUCACIÓ EMOCIONAL. 

Cal compartir les pors per normalitzar-les. Les pors les podem canalitzar.
Educar des de l'acceptació de les polaritats. 
Poder educar des d'un ideal del jo proper:  

  • Recursos intel·lectuals: poder descriure'ns (en la nostra polaritat i des de les fortaleses del caràcter), contar contes on es descriguin personatges amb ideals propers, veure pel·lícules que ens puguin fer reflexionar sobre els valors personals, les pors i les fortaleses. 
  • Recursos emocionals: dibuixar, fotos, música (evocació de sentiments)...
  • Recursos corporals: teatre, dansa, activitats desinhibitòries. 

La humanització no s'ensenya, es transmet. Fer el treball personal per, des d'aquí, transmetre. 
En cada moment fem l'únic que podem fer. 
Podem fer la següent petició: "Perdona'm quan ho he fet mal perquè és quan més ho necessito"





viernes, 16 de febrero de 2024

Aula de la calma a l'IES Isidor Macabich.

 


L'autoregulació és una eina necessària per a les persones, aprendre estratègies que ens permeten recuperar la serenitat, l'equilibri quan alguna cosa el trenca, i què, a la vegada, ens permeten deixar un espai a allò que aparegui, sigui agradable o desagradable. 

L’Aula de la calma té com a finalitat contribuir a una bona salut mental, emocional i física de la Comunitat educativa de l’IES Isidor Macabich. 


L’educació socioemocional a les aules serà necessària per a construir unes relacions positives que ens aporten

connexió i benestar. De la mateixa manera, els equips d’ajuda, la tutoria entre iguals, la mediació en els

conflictes i la cibermentoria, contribuirà a aquest benestar col·lectiu i individual. 


En aquest context, oferir un espai en el nostre centre on cultivar la serenitat, la calma, la regulació emocional

o afavorir la introspecció pot ser una eina més amb la que pot comptar la comunitat educativa per a la

construcció d’una cultura de pau i de cura a l’IES. 


La necessitat d'un espai que pugui permetre aquest aprenentatge era evident. El consens del claustre també. I vàrem tenir les dues coses. 

                              

Un grup de professorat es va implicar per a engegar l'aula i cada dia hi ha una o dues hores de disponibilitat per anar a l'aula de la calma per a l'alumnat d'ESO i l'alumnat de batxillerat i el personal docent i no docent pot anar en qualsevol moment que ho necessiti, sense necessitat de l'acompanyament d'un adult. De vegades, pot ser el professor o professora o el departament d'orientació els que suggereixin a algun alumne la possibilitat d'anar a l'aula. 


Les estratègies que poden fer servir a l'aula són: pintar mandales, llista de música per a la calma i sorolls, llista d'àudios de pràctiques de mindfulness, compassió i bondat amorosa, rellotges de sorra per controlar-se el temps que creuen necessitaran, el diari "Coneix-te" de Convivèxit, contes, estores per estirar-se o seure a meditar o simplement a estar en silenci, coixins de meditació. 

                               


Per a quan l'aula de la calma no està disponible, estem dissenyant espais a l'exterior on l'alumnat pugui anar a fer caminada conscient o ioga. En tenir-los ho compartirem amb vosaltres. 

Hem creat un Classroom on s'ha convidat a tot l'alumnat i on tenen disponibles alguns recursos. 







Amb la finalitat de poder avaluar si l'aula respon a les necessitats de la nostra comunitat, hem dissenyat una taula d'enregistrament on l'usuari escriu el seu nom, el curs, l'emocionalitat amb la qual arriba, l'estratègia que ha fet servir i com se'n va.

FULL DE REGISTRE AULA DE LA CALMA

Data

Nom i grup

Com has arribat?

Quina estratègia has fet servir?

Com te’n vas? 

Quant de temps has necessitat?


Per a facilitar la identificació emocional comptem amb el mesurador emocional del mètode RULER, del que ja us hem parlat en alguna ocasió. 

                               


Hem de dir que la comunitat està fent molt bon ús de l'aula, normalment l'alumnat no ha necessitat més de 15 minuts per trobar-se en condicions de tornar a l'aula. 


                         


M'agradaria afegir, per finalitzar, el comentari d'una alumna quan li vaig fer la pregunta de si estava en condicions de tornar a l'aula després d'haver fet una pràctica de Mindfulness de 9′ 30″, "Açò ho canvia tot". Estava preparada per a tornar, el benestar afavoreix l'aprenentatge. 











Sembrant llavors. EI Ses Païsses.

 

La pràctica de Mindfulness forma part del dia a dia de l'escoleta
 

L'escoleta de Ses Païsses segueix inspirant-nos amb el seu model d'educació ecosocial. Terra, arrels, interculturalitat, interioritat, comunitat... són conceptes que l'equip d'aquesta escola té per la mà. 


Acaben de celebrar la setmana de la Pau de la mà d'ecoembes amb el primer cicle d'infantil. Però, totes les accions que s'han fet aquesta setmana no són puntuals, formen part del seu ADN.




L'educació per al desenvolupament sostenible té un paper fonamental en la generació de processos que facin possible transformar la nostra societat en una més justa, inclusiva, pacífica i solidària, i que ens permeti promoure millores substancials en la forma de relacionar-nos entre nosaltres i amb l'entorn per mantenir l'equilibri amb els límits planetaris, millorant la inclusió a tots els nivells per no deixar a ningú enrere. 




Amb aquesta finalitat treballa l'equip de l'escoleta amb la participació de les famílies i institucions per al seu projecte "Sembrant llavors en un ambient ecosostenible amb totes les fortaleses de la comunitat educativa". 

La seva meta és aconseguir un municipi sostenible que prengui consciència de les accions necessàries per a conservar-lo i millorar-lo. Introduir als més petits en una visió ecològica i holística educant-los en contacte amb la natura on poden observar, aprendre dels seus prodigiosos sistemes i col·laborar en una relació de respecte i reconeixement de la dependència mútua. D'aquesta manera, seran capaços de contribuir a la construcció d'un futur sostenible. 




Apropem a tots els infants a la natura, creem espais perquè es reconnectin amb ells mateixos, facilitem situacions perquè prenguin consciència que els altres importen, de la interconnexió de les persones, cultivem la bondat, la compassió, l'altruisme, ho necessitem!

miércoles, 1 de marzo de 2023

TALLER D'EDUCACIÓ EMOCIONAL COMUNITAT EDUCATIVA

 



Per a l'IES Macabich construir comunitat és important  i, a més, fer-ho des d'un context de cultura de pau i amb la finalitat de contribuir al benestar de les persones. 
Per això, a més de les reunions de les famílies amb els tutors i les tutores, algunes accions promogudes per la Comissió de Convivència i la comunicació entre professorat i famílies, promovem tallers amb la comunitat per al benestar socioemocional en el context del Programa de Mindfulness, compassió i comunicació positiva per a la promoció d'actituds prosocials a secundària (que podeu consultar a la pestanya de documentació en aquest mateix bloc) 

Aquests tallers també ens permeten compartir significats amb les famílies i el personal docent i no docent. En el primer trimestre vàrem compartir el taller Mindfulness per al benestar (amb especial atenció a l'afrontament de l'estrès) i en aquest segon trimestre el taller es centra en l'Educació emocional. Al tercer trimestre oferim el taller de Comunicació amorosa. 

Els objectius específics del taller d'Educació emocional són: 


M'agrada pensar que allò que aprenem en els tallers és transformador, que no es queda a l'espai que compartim durant dues hores. Que ho podem dur a altres espais, la família, el treball, les amistats... cultivant relacions positives amb l'entorn i les altres persones, de les més properes a les més llunyanes, de nosaltres als altres. 

Sigui com sigui, mentre anem fent en aquestes dues hores puc observar com es va transformant l'energia, com persones que no es coneixen entre elles o es coneixen poc, comparteixen desitjos i preocupacions, aprenem o prenem consciència de coses que ja sabem però que ens va bé refrescar, i marxem amb alegria i algun recurs per a practicar. 

Comencem amb un cercle de presentació on compartim el nom i una emoció que ens interessa especialment. 

Emocions que interessaven especialment

En compte de fer la pregunta, que pareix pertinent en un taller d'aquestes característiques, de Com us sentiu? es va facilitar a cada participant el medidor emocional RULER per a ubicar-se en la taula en blanc segons la intensitat i l'agrabilitat de l'emoció i després veure de quina emoció es tracta a la taula de colors. Aquest recurs ens serveix, a més, per ampliar el nostre vocabulari emocional. 


Medidor emocional RULER

Us comparteixo el document i unes dinàmiques relacionades, per si us resulta útil. 


A més de la part teòrica, vàrem compartir dues pràctiques de Mindfulness: mindfulness per a la gestió emocional i una pràctica d'assaborir lo bo. 

Us compartim la presentació que inclou una entrevista a la neurocientífica Nazareth Castellanos que us recomanem molt. També un vídeo del psicòleg Arun Mansukhani (#AprendemosJuntos2030) amb el títol Lo que más necesita un adolescente es un adulto que se hace cargo.


També us recomanam aquesta pàgina https://actionforhappiness.org/take-action on trobareu informació interessant. 


I finalitzem aquesta entrada amb el comentari de Lourdes, una mare de la nostra Comunitat: 

“En mi primer taller de educación emocional pude dedicarme y escucharme, sentirme. Rodeada siempre de inseguridades, miedos y preocupaciones, de emociones contradictorias, esta práctica me inició en en el poder que tengo de misma de sentir una emoción, expresarla de manera beneficiosa para mi y dejarla marchar… agradeciendo y enfocando hacia la positividad y la enseñanza como crecimiento personal. Gracias 🙏🏽